De què parlem quan parlem d’espai bibliotecari? Com de viu està encara el tòpic de la biblioteca com a magatzem silenciós de llibres? Des de l’arribada del llibre electrònic i amb l’etern debat sobre el futur de les biblioteques de fons, els espais tradicionals han entrat en crisi. Ara l’atenció se centra més en les persones que en l’acumulació de llibres. Les biblioteques han esdevingut un espai de socialització que ja es comença a conéixer en l’àmbit de la professió com el “tercer espai”, aquell que no és ni la casa ni el lloc de treball. Un espai per a llegir o per a estudiar, però també un espai obert per a estar-s’hi còmodament.
D’altra banda, la crisi de la covid-19 i el confinament al qual ens vàrem veure abocats ens va obligar a eixir de les quatre parets de la biblioteca i oferir els nostres serveis a través de les pantalles dels mòbils, de les tauletes i dels ordinadors dels nostres usuaris. D’aquesta manera, la biblioteca esdevenia un no-lloc, un espai virtual, una comunitat de lectors en el ciberespai. Algunes d’aquelles experiències, com el projecte “Villanúa, la @Villalectora” o els “Clubs de Lectura Virtuals” de Biblioteques de Barcelona, vingueren per a quedar-s’hi. D’aquesta dimensió oberta, digital i canviant de l’espai bibliotecari és del que parlarem en aquesta taula rodona.